Simulador de Magnificació i Distorsió en Radiologia

Casos Pràctics (Tècniques Reals)

Fes clic en un botó per carregar els paràmetres geomètrics típics a la sala de radiologia.

Paràmetres Tècnics

Distància Font-Receptor (DFR) 100 cm

Dist. Objecte-Detector (DOD) 5 cm

Mida Punt Focal 1.0 mm

Angle de l'Objecte 0°

Resultats Matemàtics

DFO 95.0 cm

Magnificació (M) 1.050

Penombra (P) 0.05 mm

Esquema del Feix

$ M = \frac{DFR}{DFO} $ $ P = \frac{Foc \times DOD}{DFO} $

Imatge Resultant

Mida Real

Mida Final Projectada: 10.5 cm

Distorsió de forma: Cap (Paral·lel)

Fonaments Físics de la Imatge

Conceptes clau sobre geometria, magnificació i distorsió.

1. Magnificació (M)

A causa de la divergència del feix de raigs X, totes les estructures anatòmiques es veuen més grans a la imatge que a la realitat. L'única manera de reduir la magnificació és mantenir la part a estudiar tan a prop del detector com sigui possible (DOD petita) i el tub tan lluny com puguem (DFR gran).

M = DFR / DFO = Mida Imatge / Mida Objecte

2. Punt Focal i Penombra Geomètrica (P)

El tub de raigs X no emet radiació des d'un punt matemàtic exacte, sinó des d'una petita àrea anomenada taca focal efectiva (entre 0.1 mm i 2.0 mm).

Com que la radiació creua l'objecte des de diferents angles, a les vores de la imatge es crea una zona de transició difuminada anomenada Penombra. Això provoca pèrdua de nitidesa (borrositat geomètrica).

Focus Fi (Ex: 0.3 mm) Baixa penombra, vores nítides. Ideal per os i mamografia. Suporta poca calor.

Focus Gruixut (Ex: 1.5 mm) Alta penombra, vores més borroses. Ideal per abdomen o pacients grans. Suporta molta calor.

3. Distorsió de Forma

Si la part anatòmica no es col·loca paral·lela al detector (o si el raig central està molt angulat), l'estructura pateix una alteració visual. El cas més habitual és quan un os llarg està inclinat respecte al detector: la seva projecció es veurà més curta del que realment és, provocant un diagnòstic morfològic enganyós.